Les noves eines de visualització d’informació són una exquisida forma de combatre l’ofegant allau de dades que ens envolta en la nostra vida digital. Deliciosa transversalitat a mig camí entre la pura estètica, la comunicació audiovisual de darrera generació i les tecnologies multimèdia més avançades, la visualització de la informació constitueix una de les disciplines més excitants dels nostres dies.
El contingut és el més rellevant
Així, a un món on el volum total d’informació digital es duplica cada tres anys i on el nivell de complexitat de les xarxes augmenta dia rera dia de forma exponencial, el treball de visionaris com Jeef Veen és gairebé una benedicció. I és que aquest antic responsable de l’àrea d’interacció de Google és, juntament amb d’altres professionals excepcionals que s’apleguen a portals com Information Aesthetics, Visual Complexity o Data Beautiful, un dels apòstols d’allò que s’ha anomenat molt adequadament Information Design. Al cap i a la fi, avui més que mai vivim enmig d’estímuls audiovisuals, i per això és tan i tan important aconseguir representar informacions completes i complexes de manera visual. Mapes visuals dels conceptes més discutits a Twitter, multimèdies que representen l’activitat i el pes dels mitjans digitals o gràfics de les xarxes que mostren les relacions existents entre les xarxes d’amics a Facebook: els exemples de com es pot arribar a enriquir la informació afegint una capa visual són gairebé infinits i tremendament reveladors.
Un dels exemples més representatius d’Information Design és el Web Trend Map, que publica anualment la prestigiosa firma interactiva japonesa Information Architects. El mapa, que arriba ja a la seva quarta edició, representa els 333 principals dominis i les 111 persones més destacades d’Internet sobre el mapa del metro de Tokyo, i permet descobrir amb un únic cop d’ull el qui, el com i el quant de la Web actual.
Web Trend Map 4
La selecció dels elements al mapa es fa a partir de l’anàlisi del trànsit, l’antiguitat, l’empresa que gestiona del domini i els seus ingressos, relacionant-los segons criteris diversos que tot sovint resulten sorprenents. El resultat és un gràfic visualment atractiu i entenedor que permet posar nom als veritables gegants d’Internet i confirmar com encara la xarxa és bàsicament un assumpte estadounidenc: només El País i El Mundo apareixen, amb un tamany minúscul, al mapa.
Realment interessant aquest post. Mereix un vot.
Salutacions.
Un post molt interesant i treballat.
Gràcies.
Jo també el vot